En català, per parlar de la veu aspra com la de qui habitualment beu massa, es poden fer servir les formes veu d'aiguardent o veu de cassalla. Per exemple: 

Ahir va sortir de nit i s'ha llevat amb veu d'aiguardent.
Alguns cantautors valencians són referents de veus de cassalla.

En els parlars valencians, hi ha un ús força estès de la forma derivada del nom cassalla: veu cassallera.